dimecres, 23 de maig de 2012

1ª JORNADA LÚDICA A POLLENÇA: SEGUINT LES PASSES DE COSTA I LLOBERA

Detall del gall pollencí, en una rajola de l'església Major
Tal com estava preparat, el passat dissabte 12 de maig va tenir lloc la I Jornada Lúdica exclusiva per a socis del FEAEIB i familiars, en el marc incomparable de Pollença, seguint el llegat de l'excels poeta pollencí Mn. Miquel Costa i Llobera.

La jornada va ser ben agradable, amb una participació de més de 70 persones, i va tenir inici a les 10h. amb una puntualitat britànica en el monument a Costa i Llobera, a l'entrada del poble; els assistents vàrem gaudir d'un recorregut guiat pels racons més representatius de la Pollença costailloberiana: Església Major, via Pollèntia, Plaça Major, casa natalícia de Son Bou, Església de Montisión i recepció d'autoritats a l'Ajuntament.

Devers el migdia ens esperaven els encants de Cala Murta i Formentor, amb una visita a les cases de la Fundació Rotger-Villalonga, una xerrada sobre l'origen de la finca i llur relació amb Costa i Llobera, i un dinar de germanor.

En definitiva, una magnífica trobada amb una temàtica ben interessant, i amb una organització de primer nivell.

Detall de l'altar

El nostre president, Mateu Cerdà, amb el batle i regidors de l'Ajuntament.

Imatge des de la casa de Costa i Llobera
Els socis del FEAEIB, atents durant la recepció a l'Ajuntament.
Ajudant a remenar una mica la paella...

Una mica més de pebre..., i llesta per a menjar!
Esperam que aquesta iniciativa tengui continuïtat l'any que ve!

I, com no podia ser d'una altra manera, acabam aquest article amb El pi de Formentor (1875), per tal que en poguem gaudir, una vegada més (mai no és suficient...), d'una atenta lectura i de la bellesa estètica de tan noble poema de Costa i Llobera:

Si voleu sentir la VERSIÓ CANTADA per Maria del Mar Bonet, clicau aquí:



 Aquí teniu aquesta joia de les nostres lletres:
EL PI DE FORMENTOR
 
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
 
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
 
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
 
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
 
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
 
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.
 
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
 
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.